La por: història cíclica d’un vell enemic

 

Amb el despertar d’un nou mil·lenni el sistema polític i econòmic trontollava, les antigues bases sobre les quals s’havia estructurat la civilització, els antics valors, que havien servit per estendre, mal que ve, un sistema estable i acceptable per a la majoria, anaven a poc a poc ensorrant-se a conseqüència de l’abús i la corrupció dels poderosos. Aquells que ostentaven el poder polític veien com la seua hegemonia s’anava diluint i com cada cop els era més costós i complicat aturar les revoltes internes i les amenaces externes. Llavors, enmig la manca d’un paradigma, front la ineficàcia del paradigma anterior, tothom mirava a tort i dret, buscant una solució a la que aferrar-se.

En aquell moment per damunt de l’algaravia generalitzada retronava amb més força la veu dels profetes, i el comú es girava per escoltar-los. Parlaven d’un ésser superior, un Déu al que s’havia de témer, respectar i ofrenar sacrificis. El món havia perdut el nord precisament per la manca de fe, almenys això asseguraven aquests il·luminats. Déu castigava els homes per la seua gosadia, per haver-se atrevit a tractar de viure al marge de la seua providència. Pecadors! Penediu-vos! Estem així pels vostres excessos, sotmeteu-vos a la voluntat de l’ésser superior o prepareu-vos per a la barbàrie.

El missatge era cruel, però alhora clar i contundent, les masses espantades romanien perplexes mentre la por s’apoderava batec a batec de tot el seu sistema nerviós. I passava que els homes començaven a dubtar, es bloquejaven, passava que la por els impedia enraonar, mobilitzar-se, protestar. Alguns però, es resistien a sotmetre’s. Llavors, els polítics, veient propera la seua caiguda es van aliar amb els profetes, potser així, mantenint atemorida a la massa, aconseguirien conservar una pedaç de la vella glòria que ans atresoraven. I declararen la doctrina dels profetes dogma oficial, i fomentaren que la paraula del nou Déu s’escoltara en totes les places de totes les viles, i es van erigir edificis, i es van assentar càtedres i es va crear Església. I a mesura que la situació empitjorava, el dogma es feia més estricte, i es perseguia els infidels i se’ls acusava de pagans o d’heretges. I en nom del nou Déu aquella Església anava acumulant riqueses i poder i els polítics no eren ja sinó titelles a les mans dels homes de l’Església. I així, tot allò que havia tingut de bo el sistema polític i econòmic desaparegué i per a que uns pocs pogueren manar i ser lliures, molts hagueren d’esdevenir esclaus.

Així va ser com la por va vèncer a l’espècie humana, com la va convertir en esclava d’un dogma. I en realitat, tant fa, si aquesta història parla dels inicis del primer mil·lenni (1-999) o del tercer (anys 2000), tant fa si estem parlant del pas de la caiguda de l’Imperi Romà a l’Edat Obscura, o de la crisi capitalista més gran de la Història. Tant fa si el nou Déu es diu Jahvè o Economia, si els profetes es diuen cristians o neoliberals. Si els polítics són emperadors romans o governants democràticament escollits. Tant fa si l’Església és catòlica apostòlica i romana o economicista i capitalista o si els sacrificis impliquen perdre la ciutadania i el dret republicà, o l’Estat del Benestar i les llibertats conquerides. En realitat, allò important d’aquesta història, la seua moralitat, és si l’ésser humà serà capaç algun dia de vèncer la por. Si ens alliberarem definitivament del verí paralitzador d’aquesta por que tantes vegades ens ha amenaçat al llarg de la nostra existència.

Alguns diuen que la Història és cíclica i que estem condemnats a repetir-la, hi ha una dita que diu que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues voltes amb la mateixa pedra. Jo tinc confiança en la nostra espècie, vull pensar que, en 2000 anys, alguna cosa haurem aprés, que no deixarem que els falsos déus i la doctrina de la por tornen a dominar-nos, massa s’ha lluitat, massa s’ha aconseguit per a perdre-ho tot ara, de nou, front el mateix vell enemic.

Advertisements

Un pensament sobre “La por: història cíclica d’un vell enemic

  1. La por és la forma de control més efectiva. Ergoo, quan ens tiguen por, controlarem la situació.

    I no cal fer por ni amb violència, ni amb cara de malos, així no ens tindran por. Calen somriures, sentit comú i connexió amb la gent.

    Enhorabona pel blog!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s