De l’Estat Social a l’Estat Penal, passant per Disneylàndia

Anit em gitava amb el comunicat de Jueces para la Democracia i Unión Progresista de Fiscales. Allà, jutges i fiscals que s’autoconsideren progressistes parlen ben a les clares sobre la deriva inconstitucional i antidemocràtica que està prenent el govern Rajoy amb les seues mesures. Qualsevol persona que conega un poc el “mundillo” de la Justícia i del Dret a l’Estat espanyol, sap que això de progressista s’ha d’agafar amb pinces, al mundillo prima el positivisme jurídic i el conservadorisme els  ve de sèrie, vaja. Amb açò vull dir que són progressistes com poden ser-ho José Bono o Rosa Díez, per posar-hi alguns exemples.

Doncs bé, en síntesi, els jutges i fiscals diuen açò:

1.- Que el recent avantprojecte de llei d’implantació de taxes judicials, minva el dret a la tutela judicial efectiva, assentant les bases d’una justícia reservada per a aquells que puguen pagar-se-la.

 2.- Que els anuncis de reformes del Codi Penal en matèria d’ordre públic, pretenen criminalitzar l’exercici de drets fonamentals instrumentals per a explicitar el desacord polític, com els drets de reunió i manifestació.

3.- Que les taxes de població penitenciària i delinqüència en l’àmbit de la Unió Europea, evidencien la ‘paradoxa espanyola’, on a menor taxa de delinqüència es dóna la major taxa de població reclosa, la qual cosa contradiu les declaracions del Ministre d’Interior que continua insistint en la falsa idea que l’índex de delictes ha augmentat per a justificar un innecessari increment de penes.

4.- La insostenible situació dels Centres d’Internament d’Estrangers, convertits en reductes de control de la població estrangera que manca d’autorització administrativa per residir a Espanya.

5.- Que la ‘contrarreforma laboral’, degrada les bases de la relació laboral.

6.- Que la decisió de no oferir noves places de Jutges i Fiscals, alhora que s’ofereixen noves places de policies, evidencia les prioritats de l’Executiu, anteposant el control policial a la defensa de les garanties de la ciutadania.

En un context generalitzat de retallades de drets socials bàsics per a la convivència ciutadana, afirmem que aquest conjunt de mesures exemplifica el trànsit del ‘Estat’ Social al ‘Estat Penal’.”

Estem transitant cap a un “Estat Penal”, això diuen. I escolta, això que ho diguem tu i jo que som un tall de rojos separatistes doncs bé, però que ho diga una part important del progressisme “ben entés” de la Justícia espanyola deuria ser com a mínim preocupant.

Per això quan aquest matí m’he alçat amb l’article d’opinió de El País de Juan José Millás “Un sindiós” he pensat: lloat siga (sense)Déu! Ja què potser, per fi, començava a estendre’s la consciència sobre la magnitud i el perill d’aquestes reformes antidemocràtiques i inconstitucionals engegades pel govern central. Més enllà, en gent que no som els que posem sempre l’ull en la defensa aferrissada de la democràcia i que portem anys denunciant atacs i que ara seguim fent-ho però que no donem a l’abast. Sinó que també en allò que hom anomena Opinió Pública, i que jo anomene opinió publicada, es començava a coure eixe sentiment tan comú en els nostres dies, eixe que fa que et remogues a la cadira, amb el cul inquiet, i fa que et pugen calors, la indignació, podríem dir.

Però ai il·lús de mi! quan se m’ha acudit fer una ullada a la portada dels principals diaris, en aquell web anomenat el Kiosko.net, (que fa que els intents dels quiosquers de tapar-te les portades dels diaris amb estratègies com posar un llibre damunt, o una pedra o un tros de fusta o de metall amb cinta aïllant apegada, caiguen en el més gran dels ridículs) i he vist que tots els diaris dedicaven la portada a Evo Morales i la nacionalització de REE (excepte la Razón que ho feia al ‘fracàs’ sindical de l’1 de maig) i cap d’ells feia menció de que jutges i fiscals avisen que ens estan llevant la democràcia. De res no ha servit tampoc que entrara després al web de El País on m’han rebut de nou 40 enllaços sobre Bolívia i l’expropiació, acompanyats aquesta vegada per un banner de publicitat sobre el 20 aniversari de Disneyland Paris.

I pense jo que encara haurem de donar gràcies que Sergio Ramos ha deixat de ser notícia. I que en el món de hui en dia, es veu que allò que passa a Bolívia ens queda ben a prop i ens afecta moltíssim i es veu també que en el món de hui en dia la democràcia ens queda a cada cop més lluny, però no passa res i no és notícia. I dic jo que deu ser cosa de la globalització, que no acabe d’assimilar-la. Que la democràcia perilla, que ho diuen els jutges i els fiscals i la gent al carrer, i el sentit comú, però no en diu res l’Opinió Pública(da). Haurem de fer-nos a l’idea que, mentre hi hagen Evos i Sergios Ramos no cal avorrir al respectable en disquisicions de jutges i fiscals, que ja se sap que parlar de lleis es fa sempre molt pesat  i més d’un se’ns indigesta. Total, si ens lleven la democràcia, com va dir aquell: “sempre ens quedarà (Disneyland) París”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s