Ai, com de cert és allò que coneixes un bon dia a l’amic de la teua amiga i dius: aquest tio és imbècil. No necessites tancar-te en Guadalix de la Sierra amb ell, ni tan sols una conversa davant dues cerveses, és imbècil i punt. Ens passa a tots, coneixem algú i aquesta persona, pel que siga, no ens entra pels ulls. Això és així. I també ens ha passat a tots que després un altre dia tornes a coincidir amb eixa persona i de sobte et conta l’acudit del lloro i la monja o amolla un comentari enginyós que et fa riure des de la panxa i veus com tota la teua hostilitat es desfà com el sucre en el tallat. I ja no serà un imbècil, serà un crack. I et caurà genial. I tu admetràs per a tu mateix com d’equivocat estaves, i arribarà el moment que faràs gal·la de la confiança adquirida amb el crack del teu nou amic i li diràs aquelles paraules, aquelles que tots hem dit també: saps que al principi em queies malament?
Ai, la vida. Ens creiem especials i al final tots passem per les mateixes situacions, ens enfrontem als mateixos temors i ens ensortim de maneres similars.
El congrés d’EQUO d’aquest cap de setmana ha alçat polseguera. El pet se l’han tirat a Madrid però l’olor ens aplega als que tenim les narius apegades al mig-socarrat país dels valencians. I ara, com han dit a Valencianisme.com hi ha més dubtes que no respostes. Jo, personalment, estic relativament tranquil. El camí que ha pres EQUO de negar la plurinacionalitat de l’estat espanyol, negar el dret d’autodeterminació dels pobles i de negar la sobirania a la federació valenciana; reaferma la primera impressió que em van causar des d’un principi. Això també ens ha passat a tots, no sempre l’imbècil primigeni esdevé crack. Per sort EQUO és EQUO, i el que facen els beneficiarà o perjudicarà sols a ells.
Però la realitat és que no em puc estar de defensar la manera com s’ha anat gestant l’assumpte per part d’Iniciativa. EQUO va irrompre com una força nova, verda, plural i integradora. Anaven a ser el referent del Partit Verd Europeu a Espanya, anaven a unificar a tots els col·lectius i partits verds de l’Estat. També semblava que volien dialogar amb ICV, i ho van fer. Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) va fer llavors el que millor sap fer: fer política. Perquè ells sí són uns cracks. L’altre dia em preguntava una companya d’Iniciativa que què pensava jo que havia aportat Iniciativa al BLOC. Crec que es podria resumir dient que Iniciativa ha estat el motiu principal pel qual per a mi la política s’assembla més a la política i menys a un casal de falla. Han aportat una professionalitat i una visió estratègica i política imprescindibles en la consolidació de Compromís.
Quan Uralde va passar d’activista verd a líder polític, Iniciativa va veure perillar un espai polític, el “verd- valors postmaterials” que Compromís estava treballant des de feia temps. Iniciativa ho va veure clar: EQUO ja existeix al País Valencià, i és diu: Iniciativa, és diu Compromís. L’estratègia era bona, neutralitzar la possible irrupció d’EQUO i la consegüent pèrdua de vots. La manera de fer-ho, arriscada, valenta, alguns podran considerar intrusista, però aleshores caldria parlar de qui estava primer defensant què i per tant potser hauríem de concloure que els intrusos són uns altres.
Siga com siga, en la construcció d’un projecte verd integrador a nivell estatal Iniciativa va considerar que havia d’estar. Les eleccions estatals on es va fer l’experiment Compromís-EQUO (o Compromís-Q, que al final u ja no es pot aclarir) van servir de camp de proves de com seria això de treballar amb EQUO, el resultat, crec, va deixar un regust amarg als llavis a la majoria. Malgrat tot IdPV va seguir explorant la línia EQUO.
Després vindria el fet que ICV es desentendria del projecte d’Uralde i finalment el congrés del cap de setmana passat: on es va negar la plurinacionalitat de l’estat espanyol, es va negar el dret d’autodeterminació dels pobles i es va negar la sobirania a la federació valenciana.
Pel que he pogut observar el sentiment més estés en les files d’Iniciativa és el de la decepció. Sectors del BLOC clamen ara i diuen que tot ha estat un despropòsit. M’agradaria recordar als companys que diuen això certs intents de ser la llista blanca de IU federal en 2008 o les passades eleccions europees de la mà de CiU. Vull dir, que de despropòsits, alguns tenim els armaris plens i potser valdria més callar i deixar fer.
Jo confie en els companys d’Iniciativa, vull fer-los saber que no crec que s’hagen equivocat, no ha estat una errada, ha estat una oportunitat que s’havia d’explorar. Han fet les coses bé. Per tant, sols els demane una cosa: que seguisquen essent uns cracks i fent les coses bé com fins ara. Amb Compromís tenim entre mans una cosa molt gran i molt il·lusionant. Estic convençut que si ens esforcem serem capaços de consolidar un projecte de dignitat per al País Valencià. Un projecte de referència per a altres territoris. Encara hem de demostrar-li a molts valencians i valencianes que som uns cracks. Junts ho farem possible.
AMADEU MEZQUIDA. EL BLOG 
Veig que alguns del BLOC ataquen amb força. És com si els diguerem que ell son defensors del “parany” (modalitat de caça prohibida per la Unió Europea) o còmplices de les retallades que aplica CiU a Catalunya per fer-se fotos amb Artur Màs. Si voleu obrim la caixa.
Hola Josep Luis. Com has pogut llegir a l’article dic que el BLOC és el primer que té alguns despropòsits en la seua trajectòria. De tota manera no és quelcom exclusiu del BLOC, si s’ha de ser sincer. Tots els partits actuen amb incoherència de vegades.
Pense que a la política no val això de – jo vaig arribar primer-. No és cap cursa de cotxes o una patent comercial. No hi ha intrusisme que valga perque els valors que es defensen son universals. Crec que la política és molt més que un grapat de vots.
Julio, han passat de tu com de la merda. Malhauradament, les velles formes de fer politica continuen.
Totalment d’acord amb tu Amadeu…
Veo que no estuviste en el congreso de EQUO ya que allí nadie voto contra la autodeterminación (de los pueblos) que esta en la DDHH y que aparece en nuestra carta constituyente ni, por supuesto negar que España sea un estado plurinacional. Lo que se voto fue no incluir la autodeterminación ni el nacionalismo (sea español o lituano) en sus principios constituyentes. Quien quiera entender que entienda, la propuesta por cierto viene del País Vasco o Euskadi (Los Verdes-Verdeak) que hacen TODOS sus comunicados bilingues para que lleguen a todas las personas (y no una propuesta de Madrid). Simplemente se trata de no poner el nacionalismo en primer término porque somos universalístas (que no es lo mismo que españolístas).
Pido perdón por no ser capaz de responder en valenciano, ya que aunque lo comprendo, no lo escribo. Algunos comentarios nada más, ya que sobre el fondo del posible proyecto politico que defiende el autor, no tengo más opinión que disentir, pero sin que tenga que llevarle la contraria. El Congreso de EQUO, al que acudí, no negó la posibilidad de constituir la federación del País Valencía como una entidad con personalidad juridica propia. Otra cosa es que no se establezcan vinculos formales, inevitables en una federación, como la supeditación a los estatutos federales. Si hay soberanía absoluta, no se está en una federación, sino en una confederación. Es otro modelo, pero que nunca se ha planteado claramente para EQUO. Respecto a la negativa a la inclusión del reconocimiento del caracter plurinacional de este “bendito” pais o Estado, a favor del cual voté, me parece que querer entenderlo como una afirmación de lo contrario (Es decir, del caracter de España! como una, grande y ¿libre?) es una interpretación torticera. Frente al nacionalismo de cualquier tipo, cabe el internacionalismo. Sinceramente, creo que no se trata de defender España frente a los “malvados” nacionalismos perifericos, sino de querer, conscientemente, poner otra serie de cuestiones por delante de la identidad/es nacional/es. Lo mismo sucede con el derecho a la autodeterminación, que igualmente apoyo, como democrata que soy. Lo único que se ha votado es no considerarlo como “un principio fundamental” del partido EQUO. Dado que EQUO no es un partido nacionalista/independentista, sino ecologista y social, parece logico que sus objetivos fundamentales serán más bien de caracter ambiental y social….. Otra cosa es que una parte de sus componentes tenga una u otra identidad nacional y un mayor o menor apego a las ideas nacionalistas…. Por último, decir que por apostar por IPV y Compromís, EQUO se ha enajenado las simpatias de algunos actores “verdes” en la Comunidad Autonoma.