Eppur si muove

 

El passat 14 de Juliol, un senyor anomenat Juan Luís Costa (al qual no tinc el gust de conéixer) va escriure un article d’opinió al Levante-EMV en el que em citava. El seu  article parlava sobre EQUO, el seu congrés i les relacions entre aquesta formació i Iniciativa del Poble Valencià i, per extensió,les relacions amb Compromís. Per la seua conclusió “deslealtad o traición” és evident que el senyor Costa no està massa conforme en com s’ha gestat tot el procés d’EQUO al País Valencià, acusant a Iniciativa de “pirateria política” i males arts. A mi, i ho dic amb total sinceritat i humilitat, l’opinió del senyor Costa em sembla tan respectable com irrellevant, el problema és que per a argumentar el seu posicionament, el senyor Costa va dir el següent:

Como reconoce Amadeu Mezquida en su blog : «L´estratègia [de Iniciativa] era bona, neutralitzar la possible irrupció d´Equo (en la Comunitat Valenciana) i la consegüent pèrdua de vots».

I clar, u, que no està acostumat a veure el seu nom en els diaris, es veu obligat a contestar. Primerament, he de dir-li que jo sóc militant del BLOC, no d’Iniciativa. He de dir-li que el blog al que fa vosté menció, és el meu blog personal. He de dir-li que jo de l’affaire EQUO només sóc espectador i no hi tinc res a veure. I he de dir-li també, com se’n deriva, que jo no puc, com diu vosté, “reconocer” ni deixar de reconéixer res, perquè no parle en nom de ningú sinó que done la meua opinió, com fa vosté.

Dit açò m’agradaria explicar també que Compromís és un projecte amb vocació global que parteix de la suma de diversos partits polítics i gent independent i que té com a base del seu discurs el valencianisme, l’esquerra, l’ecologisme i la radicalitat democràtica. Quan començà a gestar-se el projecte EQUO, molt abans que es decidira la seua constitució com a formació política, molt abans que es decidira que es presentarien a les eleccions; alguna gent d’Iniciativa, alguna gent de Compromís, va entendre que EQUO era un projecte interessant i engrescador, i que, per la nostra vessant ecologista i per la nostra vocació de globalitat era bo estar-hi presents en la gestació i consolidació d’eixe projecte.

Jo partisc de la base que una formació política ha d’aspirar a generar sinèrgies positives amb l’entorn que l’envolta. Allò que el senyor Costa anomena “pirateria”, allò que jo al meu blog qualifique de “bona estratègia” és, en realitat, més vell que la picor. És un partit buscant sinèrgies, aliances. Un partit buscant gent nova amb la que compartir projecte. Allò que a l’article es qualifica de “pirateria” no és més que suma de forces. I em sorprén que s’acuse a un partit d’intentar sumar gent al seu projecte, com si això fóra alguna cosa roïna i perversa.

M’agradaria recordar també que EQUO té, gràcies a Compromís, un diputat al Congrés dels diputats de l’estat espanyol. Joan Baldoví és diputat de Compromís sí, i també ho és d’EQUO, i pel que em consta, les relacions entre Baldoví i la gent d’EQUO són molt bones. EQUO té en Baldoví un referent dins del congrés. Un polític del Bloc Nacionalista Valencià, un diputat de totes i tots. Quins pirates més incompetents deuen ser aquells que posen el botí al servei de les víctimes de l’abordatge!

Ara, com bé deia el senyor Costa, EQUO, en el seu primer congrés ha optat per certs postulats que són contraris i incompatibles amb el projecte que Compromís té per al País Valencià. No és que EQUO haja decidit ser “no nacionalista” senyor Costa, és que ha optat per una concepció distinta de l’estat i dels drets dels pobles a la que tenim a Compromís. Ara la pilota sembla estar en el terrat d’Iniciativa. El diàleg és sempre la millor via per a la resolució dels conflictes. I Compromís d’això ha fet sempre gal·la. En què derivarà tot això ni vosté ni jo ho sabem. Però, com deia al meu blog, jo estic tranquil.

Estic tranquil perquè pense que a Compromís, hem apostat i apostarem sempre per crear sinèrgies positives amb quanta més gent millor però sempre mantenint-nos fidels a allò que som. A eixa manera de ser i de fer per la qual els valencians i les valencianes ens reconeixen i ens valoren cada vegada amb menys timidesa. Compromís es preocupa i s’ocupa del seu projecte, de la seua oferta política. Al País Valencià tenim a tocar dels dits un canvi que sense nosaltres no seria possible, i tenim la vocació de ser un instrument al servei de tots aquells que creuen que cal una alternativa en estos moments tan angoixants. Una alternativa que pose per davant a les persones.

Per acabar diré que, a l’article, el senyor Costa fa referència també a una frase de Mónica Oltra en el congrés d’EQUO: “La Tierra es plana”. Tot seguit se menciona a Galileu. Senyor Costa, crec que s’enganya vosté, Galileu no és el que va demostrar que la Terra no era plana, sinó el que va demostrar que aquesta gira al voltant del Sol. Diuen què, en ser obligat a adjurar sobre la seua teoria heliocèntrica davant el tribunal de la Inquisició, Galileu va acabar la seu adjuració amb una sentència, dita d’amagat i en veu baixa: Eppur si muove. “I tanmateix es mou” [la Terra]. Que no li càpiga dubte que a Compromís, malgrat tots els atacs, també seguirem movent-nos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s