Terminal 9 (d’octubre)

El 9 d’octubre és un dia suficientment assenyat com per a que siguen les personalitats i les organitzacions del país les que diguen la seua. D’alguna manera hui no em toca a mi com a individu, és un dia de reivindicació col·lectiva, malgrat això, no em puc estar de dir la meua, així doncs, seré breu i concís.

Si el 9 d’octubre fóra un llibre que es poguera dedicar, o un programa de la tele en el que al final el concursant sempre pregunta “puc saludar?” jo enguany tinc molt clar a qui adreçaria eixes paraules, a qui li dedicaria este 9 d’octubre.

Són molts els valencians i valencianes “de la meua quinta”, pam amunt pam avall, que actualment estan residint fora per motius d’estudis o laborals. Recentment, degut a la lamentable situació econòmica que patim, moltes d’eixes persones han hagut d’eixir de sa casa, no per voluntat pròpia sinó perquè s’han vist obligats a buscar-se la vida fora front la manca d’oportunitats. Gent que un bon dia hagué de fer-se la maleta, i amb llàgrimes als ulls, donar-li un bes a la mare en la terminal i agafar el vol (o el tren, o el vaixell).

Les xifres demostren que cada vegada són més els i les joves que es veuen abocats a esta eixida. Alguns han provat sort a Catalunya o Madrid, a les Balears, o qualsevol altre lloc de l’Estat. Altres han estat més agosarats, valents o desesperats i han marxat ben lluny. Probablement a molta d’eixa gent li importava un rave el 9 d’octubre quan estava ací, i ara que estan lluny segueix important-los un rave, n’estic segur però, que altres sí estan recordant-se especialment de la seua terra estos dies.

Siga com siga, per a ells i elles va la meua dedicatòria. No importa si els importa, importa que els tinguem presents, que siguem conscients que estem gastant diners per formar joves ben preparats que després han de fugir d’esta terra que no els dóna les oportunitats que mereixen.

Els hi dedique el meu 9 d’octubre. Els el dedique entre el neguit que em naix de dues esperances confrontades. L’esperança que allà lluny troben allò que buscaven. L’esperança que algun dia puguen i vulguen tornar a casa.

Feliç 9 d’octubre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s