LES DUES DECISIONS DEL VALENCIANISME

 

Fa temps –anys– que una qüestió em ronda el cap. Fa temps que tinc la sensació que al valencianisme polític li manca estratègia a llarg termini. Potser per això m’he animat a escriure “El valencianisme enfront d’Espanya: una anàlisi estratègica” on reflexione abastament sobre valencianisme i estratègia política. Compromís ha estat un instrument ideal per eixamplar la base social, per connectar amb capes cada vegada més amples de la nostra societat. Compromís ha sigut el vehicle a través del qual el valencianisme polític ha aplegat a la maduresa d’edat.

Estes eleccions generals marcaran un punt d’inflexió, tancaran un cicle, una etapa. Una etapa que va començar al voltant de 2007 i que s’ha caracteritzat per l’obertura i la suma, per la confluència i la recerca de consensos. Estic parlant de sumes de partits i confluències de projectes polítics, sí; però sobretot estic parlant de suma de persones i confluència entre el valencianisme i la societat valenciana. En els últims anys més gent que mai ha adquirit una sensibilitat valencianista al nostre país, més que mai s’ha eixamplat la base. Ara hi ha més ulls i més orelles que mai atentes al que diem i al que fem i més mans i caps valencianistes que mai en posicions de ser escoltats en llocs de responsabilitat pública.

Personalment, valore molt positivament este camí recorregut, esta etapa. Crec en un valencianisme del que el poble valencià puga sentir-se orgullós, amb el qual puga sentir-se identificat. Qualsevol moviment identitari ha d’aspirar a ser útil al seu poble. En democràcia, la millor manera que tenim per mesurar com d’útil està sent un partit o moviment és observar la seua evolució: electoral, social, mediàtica… Jo no tinc dubtes: som útils, o millor dit, ens hem fet útils. Hi ha qui vol veure en la posició assolida durant esta etapa una simple circumstància conjuntural, hi ha qui atribueix el mèrit únicament a una persona, hi ha qui l’atribueix únicament a l’estructura territorial d’un partit, jo crec que és la suma de tot que, en haver-hi voluntat, ha fet que l’efecte siga multiplicador.

El valencianisme tanca una etapa i les aigües a Compromís estan rebolicades –més del que sol ser habitual–. Les dues ànimes de Compromís han manifestat recentment postures oposades,  fa la sensació que una de les ànimes, la que vol confluir amb Podemos, té clar cap a on vol caminar i quina és la seua estratègia a llarg termini. L’altra ànima manifesta, novament, la sensació d’anar a remolc de la primera. Entre totes les coses que semblaven impossibles d’aconseguir i Compromís ha aconseguit no es troba la de funcionar de manera democràtica i des de la base i això fa que la tensió es dispare més del que hauria de ser necessari  i que prendre decisions siga un calvari.

Però al final, trobe, sols hi ha una realitat: una etapa acaba i una altra comença. Crec que el valencianisme polític ha de prendre dues decisions inajornables: la primera és com vol tancar l’etapa que acabarà este 20 de desembre. La segona és el disseny estratègic de l’etapa que s’encetarà a partir del dia 21.

És simptomàtic que l’efervescència que es viu al si del BLOC i de Compromís siga per la primera d’estes qüestions i no per la segona. Això, al meu entendre, revela precisament eixa manca d’estratègia a llarg termini que patim. Les circumstàncies internes i externes i les maniobres dels diferents actors en escena ens ho han posat fàcil, tristament fàcil, però fàcil al cap i a la fi: o una plataforma de confluència de l’esquerra valenciana on hi haurà espai per passar d’un a un grapat de diputats valencianistes; o una candidatura on el BLOC tornaria a competir sol i mantindre el diputat seria complicat.

La segona decisió em sembla molt més important  i transcendental: Què vol ser el valencianisme polític ara que s’ha fet major? Com anem a fer per a que el valencianisme seguisca sumant i seguisca creixent? El futur ja ha arribat. El futur és ara. Ara, a partir de ja, ens toca començar a dibuixar el projecte futur del valencianisme. Tinc l’absoluta convicció que eixe projecte s’ha de construir des de la base, ha d’estar fonamentat en la defensa de la radicalitat democràtica, dins i fora, i ha de buscar l’obertura i la suma com hem fet fins ara. Per a fer-ho, és del tot imprescindible superar l’actual manera de funcionament intern de Compromís. És en eixe escenari, en el del 21D en el que hem de ser ferms i apostar fort, amb tot aquell que vulga vindre, per la consolidació d’un espai valencià i valencianista, amb vocació majoritària i, sobretot, democràtic i útil per al nostre poble. Esta reformulació del valencianisme coincidirà a més a més en el temps amb un replantejament del disseny de l’estat espanyol, una segona transició on es debatran qüestions capitals per al futur a llarg termini del nostre poble. Estratègicament, és més necessària que mai la veu dels valencianistes a Madrid si volem no tornar a deixar passar de llarg el tren de les oportunitats. Per tant, la meua aposta és clara: Anem al 20D amb el cap en el 21D.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s