La Independència Camps o la gallina

Francisco Camps, no només ha estat el president més votat en la història de la democràcia mundial. A més a més, és un estratega polític i un ideòleg de primer ordre (sense comptar el seu bon gust en el vestir). Ja va demostrar les seues dots intel·lectuals amb la seua tesi doctoral sobre el sistema electoral, on pretenia trossejar el mapa en minicircumscripcions uninominals al més pur jerrymandering style,assegurant així un parlament valencià totalment blau, però blau blau. I aquest sols és un de molts exemples. Per a mi, cap altra idea de l’expresident ha estat tan magnífica com l’anomenada clàusula Camps. El concepte i les implicacions d’aquesta clàusula que va ser inclosa en el nou Estatut Valencià són revolucionàries des del punt de vista jurídic, polític… i bé, des de qualsevol gènere de punt de vista. La clàusula, per als que no ho recorden, ve a dir que els valencians tenim les competències i condicions d’autogovern que tenim sempre i quan qualsevol altra autonomia no en tinga més, donat el cas, els valencians podrem reclamar el mateix tracte que s’ha donat a l’altra comunitat. Una hipèrbole jurídica d’aquest tipus no podia haver dut cap altre nom que clàusula Camps, fent honor a la hiperbòlica intel·ligència visionària del personatge.

I jo em dic: Què fem si Catalunya finalment s’independitza? Si Catalunya s’independitza vull que s’aplique la clàusula Camps. I és que jo estic convençut que Camps ja preveia la possible independència de Catalunya i amb la seua clàusula va reservar-se el dret a proclamar la Comunitat sobirana i independent tan prompte com els catalans gosaren d’obrir la boca. La maniobra està magistralment estudiada, no caldrien ni manifestacions multitudinàries, ni referèndums, ni tampoc majoria favorable dels diputats. Sols caldria aplicar la clàusula i peim! Deixar-los a tots bocabadats. Fins i tot es podria fer una interpretació laxa de la clàusula i aplicar-la de forma preventiva, de tal manera que, en veure que a Catalunya comencen el procés de secessió s’aplicara la clàusula i avançar-nos en la proclamació. Això sí que seria un bon colp d’efecte, independitzar-nos just un dia abans que ells, com de deslluïda quedaria la seua independència! Quina cara de ximples se’ls quedaria a Mas, Carod i companyia! Podríem dir-li “independència express” o no, millor, “independència Camps”.

Tot i que ben mirat, això seria ser massa deslleials amb Espanya i eixe no és el nostre estil. Quan els catalans marxen, ens toca a nosaltres esdevenir la nova gallina dels ous d’or de l’Estat. Això de segur se’ns dóna molt millor que als catalans, sempre tan ploramiques. L’aventura independentista no està feta per a nosaltres, si amb una poqueta autonomia que ens han donat mireu l’empastre imagineu-vos una Generalitat Valenciana sobirana invertint i endeutant-se sense tuteles! No, això no pot ser. La gallina sí. Nosaltres vam nàixer per a gallina, portem 30 anys exercint-ne. La fórmula és simple: nosaltres ponem i covem els ous, a Madrid fan la truita, i a Andalusia se la mengen. És un sistema perfecte o, com a mínim, un sistema al qual estem acostumats.

Però si Catalunya se’n va, les possibilitats són infinites, passaríem de gallina comú a primera gallina del corral. És una responsabilitat gran però a nosaltres se’ns donarà bé, sols haurem de seguir pagant i callant, un poc més, això sí. No com els catalans. Pobrets. Allà marxen ells, la seua riquesa i la seua llengua estranya. Nosaltres a pondre ous i ofrenar-los bona cosa.

I si un dia ens els toquen massa, els ous dic, doncs cap problema, independència Camps i Països Campsians i a Madrid i a Espanya que se la pique un pollo.